Polvorons per Nadal

Avui us escric des de Linares, després de fer la sortida de running més "freak" de l'any: he anat a córrer amb el Jesu, el Manolo i l'Andrés amb un barret de pare Noel! Clar, a mi m'és igual perquè com que no sóc d'aquí, la gent no em coneix... tot i que, ben pensat, hem posat la foto al Facebook i l'ha vist tothom! En fi, que ha estat divertidíssim, 8,5km corrent amb bon humor i desitjant bon nadal a tot aquell que es creuava al nostre pas.

Aquí teniu la recepta dels polvorons, que per algun estrany motiu no menjo mai excepte aquesta vegada que els he fet jo...



Ingredients (per uns 20 polvorons aproximadament):

- 300 gr. de farina
- 100 gr. d'ametlla en pols
- 150 gr. de llard
- 150 gr. de sucre glas
- Canyella en pols (al gust, jo hi vaig posar una cullerada de postre)

També necessitarem paper vegetal per al forn.

Elaboració:
1- Escalfem el forn a 160ºC. Escampem la farina sobre la safata i la coem durant uns 25-30 minuts, remenant-la amb una cullera cada 5 minuts. La retirem del forn i la deixem refredar.

2- Fem la mateixa operació amb l'ametlla en pols, però durant 10-15 minuts.
3- En un bol (o sobre el taulell) posem la farina i al centre hi afegim l'ametlla, el llard, el sucre glas i la canyella. Amassem fins que quedi una pasta homogènia.

4- Estirem la massa amb un rodet (si està massa tova la podem posar a la nevera durant una estona, o d'un dia per l'altre). Jo els vaig fer d'un centímetre de gruix, però els podeu fer d'un i mig si voleu, això va a gustos. Tallem els polvorons en forma rodona.

5- Posem els polvorons a la safata del forn sobre paper vegetal i els coem durant uns 15 minuts. Jo vaig posar calor per baix durant els primers 10 minuts i els darrers 5 també calor per dalt, però ho heu de comprovar amb el vostre forn, ja que tots sabem que hi ha molts forns (com el meu) que "van per lliure" i són una mica temperamentals...
6- Traiem els polvorons del forn i els deixem refredar (no els toqueu fins que no siguin freds, se us desfaran...). Escampem sucre glas per sobre i ja ens podem cruspir els nostres polvorons casolans!!!

Notes:
- Enlloc de fer-los amb canyella els podeu fer del sabor que us agradi, per exemple de xocolata (afegint un parell de cullerades soperes de cacau) o de llimona (afegint ratlladura de llimona).
- BON NADAL!!!!

Llegir més...

Torrons de gema cremada

Aquest matí he corregut una cursa molt especial: 5km per La Marató de TV3. Ha estat molt divertida però sobretot emotiva per a mi: dedicada al meu pare, "don Paco" com carinyosament li dèiem, que sé que se sentiria molt orgullós si em pogués veure per un foradet...

Avui volia publicar la recepta dels canelons, ja que la setmana que ve és Sant Esteve... però he mirat les fotos que tenia i - digueu-me maniàtica - no m'agraden gens, així que he hagut de fer canvi de plans. Si us agraden els torrons de gema cremada, els heu de provar de fer, perquè queden molt bons.

Sempre s'han de fer d'un dia per l'altre com a mínim (i si en són dos, millor). Aquests torrons els vaig fer l'any passat per primera vegada (quan vaig començar la meva afició a utilitzar el forn de casa) i van ser un èxit total! Els tastadors oficials, dos grans fanàtics dels torrons de gema cremada - el Jesu i la meva mare - els van trobar boníssims. La recepta és una barreja dels ingredients de Salseando en la cocina i el mètode de l'Aina.



Ingredients (per una barra de torrons):
- 50ml. d'aigua
- 250gr. de sucre
- 250gr. d'ametlla molta
- 5 rovells d'ou
- Ratlladura d'una llimona (jo he utilitzat extracte de llimona, per no trobar els trossos de la pell)
- Un pessic de canyella en pols

Per la crema cremada:
- 1 rovell d'ou
- 2 cullerades soperes de sucre

També necessitarem paper vegetal, un cremador per al sucre (o un "soplet" d'aquests tan pràctics que venen ara) i un motlle rectangular.

Preparació:
1- Comencem amb l'almívar: posem un cassó al foc amb l'aigua i el sucre i el coem a foc lent sense deixar de remenar. Sabrem que el tenim al punt perquè ens en posem una mica entre el dit índex i el polze i quan els separem es fa un petit fil.

2- En un altre cassó més gran hi posem els 5 rovells i hi anem afegint l'almívar poc a poc mentre remenem. Seguidament hi afegim l'ametlla molta, l'extracte de llimona (o ratlladura) i la canyella. Remenem amb una cullera de fusta i procurem no enfadar-nos, perquè en aquest punt es forma una massa difícil de dominar (d'aquelles amb les que podríem pujar una paret de totxanes).
3- Quan està tot incorporat i tenim ja un mal de braç considerable, posem el cassó al foc, així es courà una mica el rovell i durarà més temps el torró (en alguns casos no cal, clar, no dóna temps a fer-se malbé...). Remenem durant un minut aproximadament i retirem del foc.
4- Cobrim un motlle rectangular amb paper vegetal i posem la massa. Aixafem bé - va millor si posem un altre paper sobre, ja que la massa és molt enganxosa. El truc que jo utilitzo aquí perquè quedi ben pla és posar un altre motlle a sobre i així queda ben pla (i dins d'aquest altre motlle un paquet de sucre o qualsevol cosa que pesi).

 
5- Guardem el motlle a la nevera durant 24 hores.
6- L'endemà traiem el torró de la nevera i el desemmotllem. Retirem el paper vegetal i si els cantons no han quedat perfectes, els tallem i ens els cruspim (ni se us passi pel cap llençar-los a la brossa!).
7- Preparem la "gema": posem en un recipient el rovell d'ou i les dues cullerades soperes de sucre. Batem enèrgicament fins que emblanqueixi una mica:

8- Repartim la gema per sobre del torró. Escampem una mica de sucre per sobre i cremem amb el "soplet" (que vam comprar per fer crema catalana i encara no hem fet, ejem, ejem...).

Que no us vegi jo cremant el torró amb un tovalló de paper sota... El que veieu a la imatge és pura ficció, només per fer la fotografia, jejeje. 

Llegir més...

Gingerbread Man cookies

Que graciosos són els homenets de gingebre!! La setmana passada va ser la inauguració de l'estudi de pintura que la meva germana Emma comparteix amb el Nelson (www.emmaynelson.blogspot.com) i la Natàlia (www.nataliaferre.cat), tots tres uns artistes! Tot i que va ser a les 12 i era més aviat hora del vermut, jo vaig dur unes quantes galetes. Com que s'apropa el nadal (i a mi m'agrada molt fer coses de nadal...), vaig decidir portar unes galetes del gingerbread man i es veu que vaig encertar perquè van desaparèixer totes, no en va sobrar ni una! Els nens que hi havia les agafaven i se les anaven menjant poc a poc, perquè els duressin més estona. Si teniu canalla a casa, feu-les, ja veureu com xalen!

Si voleu consultar altres receptes de galetes, aquí les teniu: galetes de mantega amb nutella, galetes linzer d'avellana, cookies de xocolata.

La recepta de les galetes de l'homenet de gingebre l'he tret de la Laura Vitale, però he hagut de modificar les quantitats, ja que amb les que ella dóna és impossible manipular la massa, ja que queda molt enganxosa.

Ingredients (per un bon grapat de galetes, com unes 50):
- 500 gr. de farina
- 2 c/p (cullerada de postre) de gingebre en pols
- 2 c/p de canyella en pols
- 1 c/p de bicarbonat
- Mitja c/p de clau en pols
- Mitja c/p de sal
- 300 gr. de mantega a temperatura ambient
- 200 gr. de sucre moreno
- 50 ml. de melassa (al Mercadona en venen)
- 1 ou

Aquí teniu una foto de la melassa que venen al Mercadona:



Per la glassa reial (veure notes al final):
- 1 clara d'ou
- 200gr. de sucre glas
- Un pessic de cremor tàrtar (opcional)
- Colorant alimentari vermell (opcional)
- Una mànega pastissera (o bossa de plàstic) i una "boquilla" del número 2 (si no en teniu podeu fer un forat ben petit a la bossa i ja està). Si utilitzeu el color blanc i el vermell, necessitareu 2 mànegues i 2 boquilles.

No trobeu que són una monada???

Preparació:
1- En un bol posem els 6 primers ingredients (farina, gingebre, canyella, bicarbonat, clau i sal), els mesclem i reservem.
2- En un altre bol batem la mantega, el sucre i la melassa durant un minut aproximadament amb una batedora elèctrica, fins que quedi una mescla suau i cremosa). Afegim l'ou i tornem a batre.
3- Afegim els ingredients secs i mesclem bé. Fem una bola, la dividim en 4 trossos, els emboliquem amb paper film i ho guardem a la nevera durant una hora (veure notes al final de la recepta).
4- Escalfem el forn a 170ºC.
5- Traiem la massa de la nevera, escampem farina sobre el taulell i estirem la massa. En aquest moment comproveu que es pugui treballar amb la massa: si està massa enganxosa, hi aneu afegint farina fins que la pugueu "dominar", que no se us enganxi als dits.
6- Tallem les galetes en forma d'homenet de gingebre i les posem sobre paper vegetal a la safata del forn. Les coem durant uns 10 minuts, calor dalt i baix (a mi m'agrada donar-li la volta a la safata a la meitat de la cocció, perquè no quedin les del fons més cuites que les de la part de fora) i deixem refredar sobre una reixa.
7- Preparem la glassa (si us heu atabalat molt, millor feu-la l'endemà...): en un bol batem una mica la clara i el cremor tàrtar amb una forquilla, fins que faci una mica (només una mica) d'escuma. Anem afegint el sucre mentre batem (velocitat baixa si utilitzeu batedora elèctrica). Seguim batent fins que la glassa sigui prou consistent i quan agafem una cullerada no caigui de la cullera. Dividim la glassa en 2 parts i una la tintem de color vermell (anem posant el colorant amb un escuradents i mesclem amb una espàtula, fins aconseguir el color desitjat).
8- Decorem els gingerbread men al nostre gust i deixem assecar la glassa durant unes quantes hores (fins l'endemà no estaran totalment seques, però no vol dir que no es puguin menjar, jeje).

Notes:
- Per preparar la glassa reial teniu una altra opció: utilitzar aquest preparat que venen en botigues especialitzades:

 

- Per posar la glassa les galetes han d'estar completament fredes.
- Podeu guardar part de la massa al congelador i la traieu quan us vingui de gust fer més galetes.
- Preparar i pesar tots els ingredients abans de començar ens facilita molt la feina, especialment en aquelles receptes que en tenen molts, així ens estalviem atabalar-nos més del compte i per tant posar-nos de mal humor. La cuina, especialment la rebosteria, és per gaudir-la!

Llegir més...

Torrades amb escalivada, mel i formatge de cabra

Com que ja s'apropa el Nadal i - no us enganyaré - avui vaig molt malament de temps amb el tema de publicar la recepta... us porto una idea per posar a la taula en aquests dies de festa, per picar. Es prepara en un moment... i desapareix de la taula encara més ràpid!

Ingredients:
- Torrades
- Pebrot escalivat
- Mel
- Formatge de cabra

Elaboració:
1- Escalfem el forn "a tope" (gratinador, 250ºC)
2- Agafem les torrades i les posem en un plat (uuuuiiiiii, quina feinada!!!)
3- Li diem a la nostra germana que posi un tros de pebrot sobre cada torrada, un rajolí de mel i un tall de formatge de cabra sobre. Qui diu germana, diu germà, parella, mare, pare... en fi, qualsevol que segui a la taula aquell dia.
4- Posem les torrades a gratinar al forn uns minuts, no sigui que la germana ens digui que ho ha hagut de fer tot ella...

Notes:
- El pebrot escalivat el podeu fer vosaltres o comprar-lo envasat.
- Si utilitzeu torrades de les petites, compreu el formatge de cabra també petit (elementary, dear Watson...).
- També podeu utilitzar pa que torreu vosaltres, però si teniu feina fent el tall rodó, les postres... no us compliqueu la vida.
- Deixeu-ho per última hora: aquestes torrades són bones calentes.

Llegir més...

Pastís de poma o "el clàssic dels clàssics"

Per mi, aquest és el clàssic dels clàssics! M'encanta el pastís de poma. Crec que és el postre que he fet més vegades a la vida. I des que tinc el blog, potser només l'havia fet dues o tres vegades (jo i la meva mania de provar receptes noves, se m'havia quedat aquesta guardada en un calaix...).

Si voleu veure altres receptes que he publicat amb pasta de full, aquí les teniu: pastís de pasta de full amb crema i fruita (quin èxit de recepta!), croissants en un pis pas, "orelletes amb o sense xocolata" o les mini calzone dolces.

Ingredients:
- Una base de pasta de full*
- Crema pastissera feta a casa o, si no teniu ganes de fer-ne, podeu utilitzar "crema pastissera ràpida", que trobareu en aquesta recepta.
- 2 o 3 pomes
- Melmelada de préssec o albercoc, per pintar el pastís.
També necessitareu un motlle rodó apte per al forn.

*Ja sabeu que sóc una fanàtica de la pasta de full del Lidl, però per aquest pastís no l'utilitzo, sinó que compro la de la marca Rana, que també m'agrada molt, i a més té la forma rodona i va perfecta per al motlle (la del Lidl és rectangular).

Preparació:
1- Escalfem el forn a 210ºC.
2- Despleguem la massa i la posem al motlle, sense treure-hi el paper vegetal que porta, pressionant una mica per les vores perquè quedi amb la forma rissada típica d'aquest pastís. Punxem tota la massa amb una forquilla perquè no s'infli massa la pasta de full:

3- Ho posem al forn (calor per baix, uns 5-10 minuts) mentre preparem la crema pastissera, perquè es vagi coent la massa una mica. També aprofitem per pelar i tallar les pomes a talls ben fins. Si les pomes són grans, amb dues en tindreu prou. Si us sobra poma, ens la cruspim mentre acabem de preparar el pastís.
4- Traiem la massa del forn, hi posem la crema a sobre i els talls de poma: aquests els posarem en forma circular, superposant un tros sobre l'altre, com veieu a la imatge:

5- Tornem a posar el pastís al forn durant uns 10 minuts més. Quan veiem que quasi està, el pintem amb melmelada i el deixem uns minuts més.
6- El deixem refredar i el devorem, sense remordiments, que com diu ma sogra "pa una vez, quién lo va a saber"!!!

Notes:
- Diuen que perquè quedi perfecte, quan anem a coure la massa, hem de posar un grapat de cigrons a sobre (i entre la massa i els cigrons, paper d'alumini, que després traurem, igual que els cigrons, que el que fem és un pastís de poma, no de llegums..). Jo ho vaig fer una vegada i em va quedar fatal, perquè no se'm va coure prou la massa... i no ho he intentat més, però si ho voleu provar, ja m'explicareu...

Llegir més...

Hamburguesa "pija" o "a la Lomana"

Avui us porto una manera diferent de preparar hamburguesa (i amb menys calories que si la feu amb pa d'hamburguesa, jeje). Aquesta recepta me la va passar la Camino, a qui li encanta cuinar i provar noves receptes (moltes gràcies per seguir-me i per les teves idees, entre tots m'ajudeu a cuinar i a donar-li forma al blog!). Ella la va treure de Cocinar para 2, però l'original ve del Falsarius Chef, tots dos tenen uns blogs genials, plens de receptes fàcils i molt originals.



Ingredients (per a 2 hamburgueses):
- 4 neules (neules?? no sé si és així en català... en fi, "obleas") per a crestes (eeiiinnn?? què em passa avui amb l'idioma? són "empanadillas"). Us poso la foto perquè m'estic embolicant... Neules per a crestes = "obleas para empanadillas". Per als analfabets com jo en aquest ingredient (no n'havia comprat mai abans), hi ha dues mides; doncs heu d'agafar la gran (la que al sobre posa "280gr.").
- 2 hamburgueses
- Quètxup (avui m'estic passant, que estranya queda aquesta paraula escrita...) i/o mostassa
- 2 talls de formatge (la mozzarella en talls va molt bé perquè ja és rodona, però podeu utilitzar el formatge que més us agradi)
- Oli d'oliva
- Ou per per pintar (opcional)
- Per acompanyar: Versió light - amanida. Versió "jo no compto calories" - patates fregides oel que us vingui de gust

Aquí teniu la foto de les "neules per a crestes" o "obleas para empanadillas" (mira que sona estrany "neules per a crestes", algú sap si realment es diuen així en català?):

Preparació:
1-  Escalfem el forn a 200ºC.
2- Posem una mica d'oli en una paella i marquem les hamburgueses per les dues cares. Les reservem sobre paper absorbent.
3- Posem dues neules sobre paper vegetal o d'alumini i les punxem una mica amb una forquilla. Afegim una mica de quètxup (o mostassa), posem a sobre les hamburgueses (és millor si s'han refredat una mica, per no estovar massa les crestes) i el formatge.



4- Posem les altres neules sobre, segellem pressionant la vora amb una forquilla o amb els dits i tornem a punxar la massa.
5- Pintem amb ou per sobre (opcional, però queda més bonic perquè queda brillant)
6- Coem al forn uns 15-20 minuts, fins que veiem que té un color ben daurat
7- Acompanyem amb l'amanida o les patates (o totes dues coses...), depenent de si triem la versió "light" o la versió "jo no compto calories".

Llegir més...

Chocolate chip cookies

Aquestes galetes es poden considerar un "fons de congelador", ja que pots guardar-hi la massa i quan et ve de gust, la treus i en deu minuts ja tens les galetes a punt. Crec que són les primeres galetes que vaig fer a casa i estan, uhhhmmm... Pels qui no les heu vist, també podeu veure la recepta de les galetes happy amb nutella i la de les linzer d'avellanes. La recepta d'aquestes cookies la vaig treure d'Els Fogons de la Bordeta, fantàstic blog que segueixo des que vaig començar a fer dolços "a l'ample".

Ingredients:
- 1 ou
- 170 gr. de farina
- 180 gr. de sucre
- 115 gr. de mantega a temperatura ambient
- 4 gr. de sal (un pessic)
- 50 gr. de xocolata negra
- 50gr. de xocolata blanca
- Un grapat de nous
- 1 culleradeta d'extracte de vainilla
- Paper vegetal per al forn

Elaboració:
1- En un bol barregem bé la mantega (a temperatura ambient o estovada al microones) amb la sal i el sucre. Hi afegim la farina, l'ou i finalment l'extracte de vainilla.
2- Quan tenim la massa ben lligada, hi afegim la xocolata i les nous tallades a bocins i ho acabem de mesclar bé.
3- Posem la pasta sobre un tros de paper film i ho enrotllem donant-li forma de "xurro". Perquè us feu a la idea, jo en faig vàries porcions i cada "xurro" és d'uns 25cm i el diàmetre és 1,5cm aproximadament. Ho guardem a la nevera unes hores (també ho podem deixar d'un dia per l'altre, o guardar-ho al congelador per treure-ho quan en vulguem fer).
4- Tallem la massa a rodanxes d'un centímetre aproximadament, les distribuïm sobre el paper vegetal i les tenim al forn (escalfat a 180ºC) fins que comencin a agafar un color daurat (són uns 8-10 minuts, però heu de vigilar molt sovint perquè no se us cremin). És important que deixeu espai entre les galetes perquè no s'enganxin entre elles.

5- Les traiem del forn i les deixem refredar sobre una reixa.
6- Ens preparem un bon cafè i gaudim les nostres cookies!

Notes:
- Pels qui no ho sabeu, "mantega a temperatura ambient" significa que l'hem tingut fora de la nevera una bona estona (a l'hivern igual tarda 2 o 3 hores... a l'estiu en mitja hora ja està) i sabem que està a punt perquè si pressionem amb el dit sobre la mantega, aquesta no "ofereix resistència". Si no tenim temps, la podem estovar una mica al microones, però comte de passar-nos, no volem que es desfaci, sinó que s'estovi.
- Les porcions potser us semblaran petites quan les talleu, però al forn s'expandeixen, així que seguiu les recomanacions que indico més amunt si no voleu treure del forn galetes de la mida d'un crep...
- La recepta dels Fogons de la Bordeta diu que el forn ha d'estar a 200ºC, però coneixent el meu, esventat com ell sol, jo prefereixo fer-les a 170-180ºC...

Llegir més...

El Priorat a la meva cuina: truita amb suc

Just fa una estona he arribat de la meva primera cursa de 10km! No està gens malament: córrer és un esport molt agraït, en molt poc temps veus la millora. Ha estat força especial, perquè hem corregut pel Port Aventura, envoltats pel Dragon Khan, la Polinèsia, el Far West... L'any que ve repeteixo segur! 

Quant de temps feia que no menjava truita amb suc!! L'oloreta i el sabor em van dur directament a la meva infància: la meva mare la feia sovint quan érem petites. L'any passat per Sant Jordi, buscant llibres de cuina a les parades de la Rambla, va fer cap a les meves mans un llibre de plats típics del Priorat. El vaig obrir i allí estava: la truita amb suc!! Ja ni me'n recordava! No us passa que hi ha plats que se us oblida que existeixen?

La padrina Dolors és qui em va passar la recepta d'aquest plat: en sap molt ella de cuinar (encara he de fer el coc de farina, un altre record de la infància...) i em va dir que la recepta d'aquesta truita és molt antiga. Aquesta entrada te la dedico, padrina: gràcies per passar-me la recepta! (bé, heu de saber que en realitat no és la meva padrina, ho és de l'Emma, però les tres germanes li diem "padrina" i no sabeu com n'està ella de contenta!).



Ingredients (per 2-3 racions, depèn de la gana, de si suqueu pa, de si feu plat únic...):
- 400 gr. de fesols*
- 3 ous
- Mitja ceba (o una petita)
- Un tomàquet madur petit
- 1 cullerada sopera de farina
- Una culleradeta de postre de pebre vermell dolç
- Una mica de bacallà salat esmicolat (jo no en vaig posar, ja sabeu que no ens agrada el peix...)
- 4 grans d'all sencers més un altre picat.
- Suc de bullir els fesols o aigua (entre mig i un got aproximadament, ho vaig fer a ull)
- Uns quants farcellets de col (opcional, jo no en vaig posar perquè no en tenia)
- Sal, oli, julivert

* Si utilitzeu fesols secs quedaran més bons: es posen en remull el dia abans i l'endemà els bullim durant 2 o 3 hores (recordeu-vos de guardar el suc). Si no teniu temps, utilitzeu fesols de pot, també queda boníssim.

Preparació:
1- Fem la truita amb fesols de la manera habitual: posem oli en una paella, hi saltegem els fesols escorreguts. Seguidament afegim l'ou batut amb sal. La fem d'un costat, la girem i la fem de l'altre costat (ja ho sé, és obvi com es fa una truita de fesols, però per si de cas hi ha algun despistat...). La reservem perquè es vagi refredant.
2- En una altra paella saltegem els quatre grans d'all, sense pelar-los, per aromatitzar l'oli. Els retirem quan estiguin daurats. En aquest oli hi posem la ceba picada, el bacallà (si en poseu), el tomàquet tallat ben petit, julivert picat amb un gra d'all. Quan es comenci a fer hi afegim la farina i el pebre vermell dolç i ho fem un parell de minuts més mentre remenem. Seguidament hi afegim l'aigua o el suc dels fesols (si els hem bullit).
3- Remenem perquè quedi tot ben integrat i finalment hi posem la truita (i els farcellets de col en cas que en posem). Deixem que faci xup-xup uns minuts i ja la tenim!
4- Quins records d'infància. Curiosament, els sabors i els aromes tenen un gran poder de fer-nos viatjar en el temps...

Notes:
- Jo hi vaig posar dues cullerades soperes de farina i així és com inicialment havia publicat la recepta, però un parell de persones m'han dit que els va quedar una mica massa espessa la salsa, així que ho he modificat i ho he canviat a una cullerada.
- Si utilitzeu l'aigua de bullir els fesols potser no us hi caldrà posar farina, o poseu-ne poqueta.
- Si teniu ocasió de fer-ho en una cassola de terra, molt millor.

Llegir més...

Panellets

S'apropa Tots Sants i com és tradició toca fer panellets. Bé, tradició per la resta del món, perquè jo és la primera vegada que en faig!! Us ho dic seriosament, si jo no sóc de dolços! Però clar, tenint un blog de receptes, els havia de fer: i us confirmo que són molt fàcils. Una mica entretinguts (si teniu un mal dia o esteu nerviosos feu el que sigui menys panellets, perquè podeu acabar tirant la massa al cap d'algú...).

Aquesta recepta l'he tret de TV3, però no hi han posat moniato. Jo sí que n'he posat, trobo que queden més suaus. Us ho deixo al vostre gust (si no en poseu us quedaràn més "consistents", tipus massapà).

Ingredients (per uns 60 panellets):
- 500 gr. d'ametlla en pols
- 400 gr. de sucre*
- 3 ous més 2 ous per arrebossar i pintar
- 150 gr. de moniato (més o menys), que haurem bullit prèviament
- 250 gr. de pinyons (amb aquesta quantitat en podreu fer la meitat de la massa - són els que més èxit tenen), ametlla en daus, canyella, cireres confitades, melmelada... en fi, la decoració que vulgueu

* Pot ser sucre normal o sucre glas. Jo he utilitzat sucre normal però l'he triturat amb la picadora perquè quedés més fi.



Preparació:
1- Aixafem el moniato que hem bullit amb una forquilla. Posem a escalfar el forn a 220ºC.
2- En un bol mesclem l'ametlla, el sucre, el moniato i els ous. Podem fer-ho amb les mans, amb espàtula, amb la Kitchenaid...
3- Podem deixar reposar la massa a la nevera fins l'endemà o ens posem directament a fer els panellets. Dividirem la massa amb tantes parts com varietats de panellets fem. Aquí us dono unes quantes idees:

- De pinyons: En un bol mesclem els pinyons amb un ou. Fem boles amb la massa i les arrebossem amb els pinyons, prement perquè quedin enganxats. Pintem amb ou per sobre abans de coure.
- D'ametlles en daus: els fem igual que els de pinyons, però no cal mesclar ou amb les ametlles. El que sí que va bé per fer les boles és posar-se ou a les mans (ja ho sé, és una mica "fastigoset", però va molt bé perquè no se'ns enganxi tant la massa a les mans). Pintem amb ou per sobre abans de coure.
- De canyella: afegim una mica de canyella al massapà (la recepta diu "5 grams" però ho he fet a ull), fem les boles i els donem forma de croqueta. Les arrebossem amb sucre normal.
- De cireres confitades: requetefàcil: fem les boles, hi posem a sobre la cirera i pintem amb ou (d'aquests no caldria ni fer-ne; total, no li agraden a ningú les cireres confitades... però queden vistoses!).
- De melmelada: fem les boles, les arrebossem amb sucre glas i fem un forat (per exemple, amb el mànec d'un ganivet). La melmelada l'afegirem una vegada els traiem del forn.

4- Per coure els panellets, els posem sobre paper vegetal a la safata del forn i els coem durant uns 8-10 minuts aproximadament.
5- No us els mengeu calents, que diuen que us farien mal!! Jo us puc confirmar que si us en mengeu un, calent però que no us cremi la llengua, no us passarà res (he fet la prova, no podia esperar més...).

Notes:
- Si voleu, podeu preparar la massa el dia abans i tenir-la a la nevera fins l'endemà.
- És important que vigileu el forn: els panellets han de quedar cruixents per fora i tous per dintre, no s'han de coure del tot. Si es couen massa, quedaran secs.

Llegir més...

Espirals de pizza

Es veu que em va el tema dels espirals, els rolls... A veure si serà perquè em falta algún "tornillo"... Només us cal veure aquests genials Cinnamon rolls (com??? encara no els heu fet?? és un dels millors dolços del món!!) o els pizza rolls. I ara els espirals de pizza, una manera diferent de menjar pizza (i encara són més fàcils de fer que els rolls), que vaig treure de Wholekitchen. Tenen l'avantatge que els podem posar al congelador (sempre que no utilitzeu massa congelada) i treure-ls quan ens vingui de gust.

Ingredients:
- Base de pizza, comprada o feta a casa, en forma rectangular (la del Lidl ho és, però com que fareu la casolana, no sé per què us ho dic)
- Els vostres ingredients favorits per la pizza: jo vaig utilitzar tomàquet (hi poso ketchup Barbacoa, queda més bo), bacon, tonyina, salsitxes de frankfurt, olives i formatge emmental.

Preparació:
1- Estirem la massa sobre el taulell. Si l'hem fet nosaltres, anem estirant donant-li forma rectangular. Si l'hem comprat i és rodona, la tirem a la brossa i la fem nosaltres (jajaja, es nota que tinc ganes de que tasteu la massa casolana!).
2- Farcim la pizza al nostre gust: posem primer el tomàquet (només en cal una miqueta, ja que després sucarem la pizza tal i com veieu a la fotografia) i la resta d'ingredients.
3- Enrotllem amb compte, com si fós un braç de gitano, fent que quedi ben atapeït, i ho emboliquem amb paper film. Aquí teniu unes imatges del procés:



4- Ho posem al congelador uns 15 minuts o bé ho congelem per quan ens vingui de gust utilitzar-la.
5- Escalfem el forn a 250ºC. Tallem la pizza a rodanxes d'un centímetre de gruix aproximadament i les posem a la safata del forn, sobre paper vegetal perquè no s'enganxi.
6- Posem la pizza al forn, baixem la temperatura a uns 210ºC i coem els espirals durant uns 20 minuts aproximadament, de la mateixa manera que couríem una pizza normal.
7- Servim la pizza, acompanyada del Ketchup Barbacoa (o el que us agradi) per sucar-hi els espirals i gaudim del partit de futbol. Eeeehhh?? què dic ara?? Ho sento, no ho puc evitar, m'encanta el futbol, si us dic que m'he canviat la tele per una de més gran per poder veure bé el futbol, jajaja...
8- I LOVE PIZZA & FOOTBALL...

 

Llegir més...

Massa de pizza

Ja fa força temps que no compro bases de pizza. Des que vaig provar de fer la massa a casa, ja no en vull saber res de les masses precuinades... És una manera molt sana (i fàcil) de menjar pizza. També us he de dir que vaig comprar aquesta pissarra (si segueixo així en breu els utensilis de cuina em faran fora de casa...), que les pizzes queden boníssimes (també hi fornejo pa i queda deliciós!). Si us agraden les pizzes i fer el pa a casa, us la recomano. El que fa la pissarra és evitar que la part de sota quedi humida i per tant la pizza queda més cruixent (s'assembla a cuinar a la llenya).

Aquesta recepta la podeu utilitzar per fer els pizza rolls, pizza,  la coca de vidre, els espirals de pizza... Ah, i també hi podeu fer pizza normal, jeje. Les quantitats me les ha passat la Belén - que sempre ens fa unes pizzes delicioses quan anem a casa seva - del seu llibre de la Thermomix, però tranquils, no heu de tenir-ne una per poder fer la massa! La podeu fer amb Thermomix, amb panificadora (amb el programa de massa), amb una Kitchenaid (divina com la meva, jajaja!) o "con estas manitas" (ideal per fer bíceps, jeje).

Ingredients:
- 200 gr. d'aigua
- 50 gr. d'oli d'oliva
- 1 culleradeta de postre de sal
- 20 gr. de llevat fresc (o un sobre de llevat sec)
- 400 gr. de farina (millor si pot ser de força, que és la que s'utilitza per fer pa) i una mica més per amassar

Elaboració tradicional:
1- Escalfem l'aigua uns 10-15 segons al microones.
2- Desfem el llevat a l'aigua i remenem.
3- En un bol posem l'aigua amb la farina i mesclem (amb les mans, cullera de fusta, màquina del tipus que tingueu.
4- Quan ens costi seguir amassant, afegim l'oli i la sal. Treballem la massa fins que no se'ns enganxi als dits (anirem afegint farina per treballar-la millor).
5- Posem la massa en un bol untat amb una mica d'oli. Pintem també la massa amb oli perquè no s'assequi. Tapem el bol amb paper film i deixem reposar la massa durant una mitja hora o una hora, en un lloc on no hi hagi corrents d'aire, fins que dupliqui el volum.
6- Passat aquest temps podem preparar la pizza al nostre gust i la fem al forn, que haurem escalfat a 250ºC i baixarem a 210ºC quan hi posem la pizza dintre. El temps de cocció és d'uns 20 minuts aproximadament.
7- I love home-made pizza!!!

Elaboració amb Kitchenaid o panificadora:
1- Escalfem l'aigua uns 10-15 segons al microones.
2- Desfem el llevat a l'aigua i remenem.
3- Al recipient de la nostra màquina, sigui quina sigui, posem primer l'aigua amb el llevat, la farina, l'oli i la sal (aquesta última la posem sobre la farina, que no toqui directament amb el llevat, ja que a aquest no li fa gaire gràcia el contacte amb la sal...).
4- Amb panificadora: posem el programa d'amassar i ens oblidem del tema. Amb la Kitchenaid: poseu el ganxo d'amassar i la poseu en marxa a velocitat 1; al cap d'un parell de minuts augmenteu la velocitat al 2 o 3 durant uns 10 minuts.
5- Seguiu els mateixos passos que per l'elaboració tradicional.

Notes:
- El llevat fresc el compro al Mercadona (de la marca Levital). El llevat sec és més fàcil de trobar i el venen a qualsevol supermercat.
- A l'estiu les masses de pizza, pa... fermenten molt ràpidament. Amb el fred hem d'augmentar sempre el temps de llevat, ja que costa més que la massa pugi. Teniu l'opció, si no us voleu atabalar, de preparar la massa el dia abans i deixar-la fermentar tota la nit dins la nevera i utilitzar-la l'endemà.

Aquí teniu la massa abans de fermentar

Mireu com augmenta de mida: es duplica o triplica, és impressionant!!

Llegir més...

Tiramisú en gotets

Avui he participat per primera vegada en una cursa popular. Ha estat una cursa benèfica: 5km per a lluitar contra el càncer de mama. Ha estat genial i espero que sigui la primera de moltes curses. Per compensar l'esforç, de postre hem menjat tiramisú, un postre senzill, ideal si teniu convidats, ja que es pot preparar el dia abans (de fet, queda millor d'un dia per l'altre).

Aquesta recepta l'he tret de la Laura Vitale, ja que buscava un tiramisú sense ou (com que aquest postre no es cou, em feia mania posar ou cru i per això vaig buscar una recepta que fós sense...). Jo us la presento en gots, però podeu utilitzar un motlle de 22x22cm aproximadament.



Ingredients (per uns 10 gotets "zurito"):
- 360 ml. de nata de muntar
- 500 gr. de formatge Mascarpone
- Una culleradeta de postre d'extracte de vainilla (opcional)
- 65 gr. de sucre
- 250 ml. aprox. de cafè fort
- 2 cullerades soperes de rom, amaretto... (jo no en vaig posar)
- 2 cullerades soperes de cacau en pols (tipus Valor)
- 20 o 30 melindros ("bizcochos de soletilla", "ladyfingers", digueu-li com vulgueu...)

Elaboració:
1- Fem el cafè i el posem en un plat o en un cassó. Reservem perquè es vagi refredant (hi afegiu el licor en cas que en poseu).
2- En un bol batem la nata de muntar i la reservem a la nevera.
3- En un altre bol mesclem el mascarpone, l'extracte de vainilla i el sucre amb una espàtula. Afegim la nata muntada en dues o tres vegades, amb compte perquè no baixi massa.
4- Ara ja preparem els gotets: partim els ladyfingers per la meitat, els suquem al cafè i els posem al fons del got. Afegim una capa de la mescla del Mascarpone (jo n'he posat una cullerada sopera i mitja aproximadament). Tornem a posar un ladyfinger sucat al cafè i partit per la meitat i una altra capa de formatge. Si ho feu en un motlle gran enlloc de gots, el procediment és exàctament igual (però no cal que trenqueu els ladyfingers, seria una llàstima...).
5- Posem el cacau en un colador i empolvorem els gotets.
6- Pacièeeeeencia, ja us he dit que és més bo el dia següent (però si teniu molta gana, amb unes 4-6 hores ja us els podeu cruspir!).

Llegir més...

Mandonguilles amb espagueti

Crec que és la primera recepta de carn que publico al blog. Ja fa molts dies que la volia publicar, i per fi avui la tenim aquí: mandonguilles amb una base d'espagueti, plat únic que combina hidrats de carboni amb proteïnes: ideal per als runners! ;-)
Parlant de runners, com que ara me n'he d'anar a córrer, no m'enrotllo més i vaig per feina. Aquí teniu la recepta:

Ingredients (per a 4 o 5 persones, depèn de la gana):

Per les mandonguilles:
- 1/2 kg. de carn picada, meitat vedella, meitat porc
- 2 grans d'all
- Julivert, sal, pebre
- Mitja ceba tendra
- Un ou petit (si és gran, poseu-ne mig)
- Pa ratllat

Pel sofregit:
- Una o dues cebes
- 1/2 kg. de tomàquet (jo utilitzo el sencer en llauna, és més ràpid i va pelat...)
- Mitja previna (com? no sabeu què és? és pebrot vermell, de tota la vida li diem així al Masroig!)
- Una pastanaga
- 2 fulles de llorer
- Un gotet de vi ranci (o mistela)

La pasta:
- 400 gr. d'espagueti, tallarins...
- Formatge parmesà

Preparació:
1- Comencem fent les mandonguilles: posem la carn picada en un bol i la salpebrem. Hi afegim els 2 grans d'all, la mitja ceba tendra i el julivert, tot picat ben petit. Afegim l'ou i una cullerada sopera de pa ratllat. Ho barregem tot bé amb una forquilla.
2- Fem les pilotes: ens mullem una mica les mans amb aigua (aquest és un truc fantàstic perquè no se'ns enganxin les pilotes a les mans, ja veureu que bé va!) i anem agafant petites quantitats de carn, els donem forma rodona i les enfarinem.
3- Fregim les mandonguilles i les reservem. Opcional: per fregir-les podeu posar a l'oli un all aixafat durant un minut o dos abans de fregir-les, que retirarem abans de posar-hi les pilotes.
4- Al mateix oli que hem utilitzat (si no està molt brut, sinó el posarem nou) hi farem el sofregit. Abans en traurem una mica si en queda massa del fregit, perquè no en cal gaire per fer les verdures. Posem la ceba i la previna (jeje, el pebrot vermell) tallades a tires fines, la pastanaga a rodanxes i el tomàquet també tallat. Afegim un parell o tres de fulles de llorer, salpebrem i ruixem amb vi ranci (dic un gotet, però jo sempre ho faig a ull).
5- Deixem que es faci el sofregit a foc lent (uns 20 minuts? no us sé dir el temps exacte, ja ho veureu quan té una pinta que us agrada) i quan ja quasi està hi posem les mandonguilles. Ho deixem uns 5 minuts més i ja les tenim a punt!
6- Bullim els espagueti o la pasta que més ens agradi i muntem el plat: posem la base de pasta, a sobre les mandonguilles i ratllem el formatge per sobre.
7- Les mandonguilles diuen: eat me, eat me!!!

Notes:
- He posat quantitats orientatives pel sofregit, però jo sempre el faig a ull: m'agrada posar-hi molta ceba, i igual en poso una de ben gran que tres de normals...
- El formatge parmesà el podeu comprar ratllat, però jo en aquest cas prefereixo ratllar-lo al moment, queda més saborós.

Llegir més...