Aquesta setmana tenia una altra recepta preparada, però després de la insistència d'alguns seguidors, us he d'explicar com es fa aquest pastís, el sacher, que és senzillament IMPRESSIONANT! Tothom qui l'ha provat ha dit que està boníssim! I després ha vingut la pregunta: és molt difícil? La meva resposta: no, no ho és gens. L'únic que sí que necessitareu és una batedora elèctrica per a muntar les clares a punt de neu. Aquesta recepta l'he tret d'Hispacocina, adaptant-la a la meva manera (a dintre només hi he posat melmelada, no m'agraden els pastissos amb licor).
Ingredients (per un motlle rodó d'uns 23 cm):
- 4 ous
- 160 gr. de xocolata de cobertura negra (jo utilitzo la de postres de Nestlé)
- 120 gr. de farina
- 150 gr. de sucre
- 100 gr. de mantega
- 1 sobre de llevat Royal
Per la cobertura:
- 150 gr. de nata líquida
- 75 gr. de mantega
- 150 gr. de xocolata (utilitzo la mateixa que per fer el pastís)
Per al farciment:
- Melmelada d'albercoc (o préssec)
Notes:
- La recepta és per un motlle rodó d'uns 23 cm, tot i que jo ho vaig fer en aquest quadrat.
- El pastís sacher acostuma a dur licor, però jo no en poso.
- Vigileu el temps del forn: la foto que veieu just a sobre és d'un dia que el vaig fer i vaig tenir-lo menys temps del que diu la recepta: va quedar millor. Si us passeu de temps, queda una mica més eixut, tot i que segueix estant boníssim...
Preparació:
1- Escalfem el forn a 180ºC.
2- Posem la mantega amb la xocolata en un cassó i escalfem a foc baix. Anem remenant fins que es dissolgui i reservem.
3- Separem les clares dels rovells (reservem les clares a banda). Batem els rovells en un bol amb la meitat del sucre aproximadament. Hi afegim la xocolata que hem dissolt anteriorment (que s'haurà refredat una mica) i ho mesclem bé. Reservem.
4- En un altre bol tamisem la farina amb el Royal i ho afegim, en dues o tres vegades, a la mescla anterior. Aquí toca remenar amb una cullera, perquè ja us haureu adonat que teniu un "pasterot" important. Ara heu de decidir si voleu seguir fent el pastís o aixecar una paret amb la massa que teniu davant...
5- En un altre bol (després tindrem feina a rentar-los tots...) batem les clares a punt de neu. Quan comencen a augmentar de volum, hi anem afegint la resta del sucre a cullerades, poc a poc.
6- Una vegada tenim les clares a punt de neu, les afegim al bol del "pasterot" de xocolata, en dues vegades, amb molt de compte, remenant suaument amb una espàtula. No us espanteu, quan es barregen perden volum, però és normal. El pastís quedarà deliciós, us ho asseguro...
Les clares a punt de neu, el "pasterot", la barreja i el resultat final |
7- Untem el motlle amb mantega i després hi escampem una mica de farina. Teniu una altra opció que és como ho faig jo: poso paper vegetal a la base d'un motlle desmuntable (així m'asseguro que quedarà totalment llis de la part de baix, ja que després li donarem la volta i aquesta serà la part superior) i escampo una mica d'esprai antiadherent (el venen en botigues especialitzades i és genial). Posem la massa al motlle.
8- Coem el pastís al forn (calor per baix) durant 25 minuts a 180ºC. Passat aquest temps baixem la temperatura a 160ºC i ho tenim 25 minuts més.
9- Passats els 50 minuts punxem amb un escuradents i si surt net, traiem el pastís del forn. Quan ja no cremi, el traiem del motlle i li donem la volta, deixant-lo sobre una reixa perquè ara ve la part divertida.
10- Preparem la xocolata de cobertura: posem la nata al foc en un cassó i quan comenci a bullir hi afegim la mantega. Remenem fins que es desfaci i retirem del foc. Ara afegim la xocolata i remenem fins que es desfaci del tot.
11- Partim el pastís per la meitat, hi posem la melmelada al centre - la d'albercoc és la típica d'aquest pastís, i crec que és la que hi queda millor: el toc àcid compensa la dolçor i el fa tan especial...
12- Recordeu que abans li hem donat la volta al pastís? Era perquè ara toca posar-hi la xocolata per sobre i la part de baix (especialment si heu utilitzat paper vegetal) és la que queda totalment llisa, per això li donem la volta. Escampem la xocolata per sobre i pels costats i l'allisem amb una espàtula perquè ens quedi ben bonic. La decoració final és al vostre gust.
13- Ens barallem a cops de puny amb la resta de comensals perquè us asseguro no el voldreu compartir i direu: "es mííííííííoooo, mi tesoooooooro"!
bonissim ummmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm
ResponEliminaGràcies Sandra/José Mª!
EliminaAquest sempre triomfa!
Ara ja si que l'hem liat! Un blog de cuina com deu mana (i aquest ho es i molt) ha de comptar entre les seves receptes amb una tarta sacher...
ResponEliminaAquesta cau aquesta setmana (a més, tinc 'fideos' d'aquests de decoració com els que has posat, amb lo qual no tinc cap excusa).
L'única cosa que em te preocupat es que hauriem d'anar un dia d'aquests a esmorzar amb el Jesu i tinc un dubte: Amb tota la teca que se deu estar fotent, tu creus que el reconeixeré?...jeje
Apa, que vagi molt be i moltíssimes gràcies per la recepta.
JP
Jajaja, tens raó Jordi, ara ja és un blog de cuina com déu mana! Ja m'explicaràs si t'ha sortit bo (segur que sí!).
EliminaEl dia que quedis amb el Jesu per esmorzar no el reconeixeràs... però de prim que està!! No veus que va a córrer cada dia? De veritat, està molt prim! (sort que menja pastissos, que sinó semblaria que no menja...).
Petonet!
segur que ha segur que ha sortit molt bo, ja el probaré a fer
ResponEliminaMholt vo!
ResponEliminaHola Dumingu
ResponElimina