Per mi, aquest és el clàssic dels clàssics! M'encanta el pastís de poma. Crec que és el postre que he fet més vegades a la vida. I des que tinc el blog, potser només l'havia fet dues o tres vegades (jo i la meva mania de provar receptes noves, se m'havia quedat aquesta guardada en un calaix...).
Si voleu veure altres receptes que he publicat amb pasta de full, aquí les teniu: pastís de pasta de full amb crema i fruita (quin èxit de recepta!), croissants en un pis pas, "orelletes amb o sense xocolata" o les mini calzone dolces.
Ingredients:
- Una base de pasta de full*
- Crema pastissera feta a casa o, si no teniu ganes de fer-ne, podeu utilitzar "crema pastissera ràpida", que trobareu en aquesta recepta.
- 2 o 3 pomes
- Melmelada de préssec o albercoc, per pintar el pastís.
També necessitareu un motlle rodó apte per al forn.
*Ja sabeu que sóc una fanàtica de la pasta de full del Lidl, però per aquest pastís no l'utilitzo, sinó que compro la de la marca Rana, que també m'agrada molt, i a més té la forma rodona i va perfecta per al motlle (la del Lidl és rectangular).
Preparació:
1- Escalfem el forn a 210ºC.
2- Despleguem la massa i la posem al motlle, sense treure-hi el paper vegetal que porta, pressionant una mica per les vores perquè quedi amb la forma rissada típica d'aquest pastís. Punxem tota la massa amb una forquilla perquè no s'infli massa la pasta de full:
3- Ho posem al forn (calor per baix, uns 5-10 minuts) mentre preparem la crema pastissera, perquè es vagi coent la massa una mica. També aprofitem per pelar i tallar les pomes a talls ben fins. Si les pomes són grans, amb dues en tindreu prou. Si us sobra poma, ens la cruspim mentre acabem de preparar el pastís.
4- Traiem la massa del forn, hi posem la crema a sobre i els talls de poma: aquests els posarem en forma circular, superposant un tros sobre l'altre, com veieu a la imatge:
5- Tornem a posar el pastís al forn durant uns 10 minuts més. Quan veiem que quasi està, el pintem amb melmelada i el deixem uns minuts més.
6- El deixem refredar i el devorem, sense remordiments, que com diu ma sogra "pa una vez, quién lo va a saber"!!!
Notes:
- Diuen que perquè quedi perfecte, quan anem a coure la massa, hem de posar un grapat de cigrons a sobre (i entre la massa i els cigrons, paper d'alumini, que després traurem, igual que els cigrons, que el que fem és un pastís de poma, no de llegums..). Jo ho vaig fer una vegada i em va quedar fatal, perquè no se'm va coure prou la massa... i no ho he intentat més, però si ho voleu provar, ja m'explicareu...
el clàssic, mes i mes bo
ResponEliminaM'encanta i no l'he probat de fer mai!....trobo que no és difícil....ho intentaré!
ResponEliminaJa em diràs com et queda Marina. És fàcil de fer! Petons!
Eliminaclassica pero bonissima
ResponEliminaaquests classics són els que mes perduren!! fantastica amb la crema pastissera mmm....
ResponEliminaT'ha quedat estupenda Pili! un 11! ja ja ja.
ResponEliminaMolts petons guapa.
Sandra.