Torrons de gema cremada

Aquest matí he corregut una cursa molt especial: 5km per La Marató de TV3. Ha estat molt divertida però sobretot emotiva per a mi: dedicada al meu pare, "don Paco" com carinyosament li dèiem, que sé que se sentiria molt orgullós si em pogués veure per un foradet...

Avui volia publicar la recepta dels canelons, ja que la setmana que ve és Sant Esteve... però he mirat les fotos que tenia i - digueu-me maniàtica - no m'agraden gens, així que he hagut de fer canvi de plans. Si us agraden els torrons de gema cremada, els heu de provar de fer, perquè queden molt bons.

Sempre s'han de fer d'un dia per l'altre com a mínim (i si en són dos, millor). Aquests torrons els vaig fer l'any passat per primera vegada (quan vaig començar la meva afició a utilitzar el forn de casa) i van ser un èxit total! Els tastadors oficials, dos grans fanàtics dels torrons de gema cremada - el Jesu i la meva mare - els van trobar boníssims. La recepta és una barreja dels ingredients de Salseando en la cocina i el mètode de l'Aina.



Ingredients (per una barra de torrons):
- 50ml. d'aigua
- 250gr. de sucre
- 250gr. d'ametlla molta
- 5 rovells d'ou
- Ratlladura d'una llimona (jo he utilitzat extracte de llimona, per no trobar els trossos de la pell)
- Un pessic de canyella en pols

Per la crema cremada:
- 1 rovell d'ou
- 2 cullerades soperes de sucre

També necessitarem paper vegetal, un cremador per al sucre (o un "soplet" d'aquests tan pràctics que venen ara) i un motlle rectangular.

Preparació:
1- Comencem amb l'almívar: posem un cassó al foc amb l'aigua i el sucre i el coem a foc lent sense deixar de remenar. Sabrem que el tenim al punt perquè ens en posem una mica entre el dit índex i el polze i quan els separem es fa un petit fil.

2- En un altre cassó més gran hi posem els 5 rovells i hi anem afegint l'almívar poc a poc mentre remenem. Seguidament hi afegim l'ametlla molta, l'extracte de llimona (o ratlladura) i la canyella. Remenem amb una cullera de fusta i procurem no enfadar-nos, perquè en aquest punt es forma una massa difícil de dominar (d'aquelles amb les que podríem pujar una paret de totxanes).
3- Quan està tot incorporat i tenim ja un mal de braç considerable, posem el cassó al foc, així es courà una mica el rovell i durarà més temps el torró (en alguns casos no cal, clar, no dóna temps a fer-se malbé...). Remenem durant un minut aproximadament i retirem del foc.
4- Cobrim un motlle rectangular amb paper vegetal i posem la massa. Aixafem bé - va millor si posem un altre paper sobre, ja que la massa és molt enganxosa. El truc que jo utilitzo aquí perquè quedi ben pla és posar un altre motlle a sobre i així queda ben pla (i dins d'aquest altre motlle un paquet de sucre o qualsevol cosa que pesi).

 
5- Guardem el motlle a la nevera durant 24 hores.
6- L'endemà traiem el torró de la nevera i el desemmotllem. Retirem el paper vegetal i si els cantons no han quedat perfectes, els tallem i ens els cruspim (ni se us passi pel cap llençar-los a la brossa!).
7- Preparem la "gema": posem en un recipient el rovell d'ou i les dues cullerades soperes de sucre. Batem enèrgicament fins que emblanqueixi una mica:

8- Repartim la gema per sobre del torró. Escampem una mica de sucre per sobre i cremem amb el "soplet" (que vam comprar per fer crema catalana i encara no hem fet, ejem, ejem...).

Que no us vegi jo cremant el torró amb un tovalló de paper sota... El que veieu a la imatge és pura ficció, només per fer la fotografia, jejeje.