Recent Posts

diumenge, 24 de febrer del 2013

Amanida de patata, tonyina, bacon... i alguna cosa més!


Com pot ser que faci trenta i no sé quants anys que vaig pel món (que sí que ho sé, 38, oh my God!) i no hagi descobert aquesta "amanida tèbia" fins fa quatre dies? Com he pogut viure sense ella? Jo no he vist una recepta més agraïda (bé... podria pensar en un strudel de poma, que agraït ho és una estona... o el pernil dandy, que també és molt "resultón", però ara estem parlant d'entrants, no desvieu el tema). La veritat és que sorprèn com n'és de saborosa. La recepta me la va passar l'Amparo, una cuinera fantàstica que té el costum de posar els ingredients a ull (i li queda sempre bé!). En aquesta recepta el tema de les quantitats es pot fer així, sense pesar-les, però l'Amparo et fa unes magdalenes posant els ingredients "a ojo de buen cubero" i li queden tan genials!! Gràcies per passar-me la recepta Amparo, aquesta va per tu!

Ingredients (per a 6 o 7 racions, depèn de la gana que tingueu o de si ve el vostre cunyat a dinar, que sempre té gana i és un pou sense fons...):
- 6  patates grans
- Un paquet de bacon a làmines (a mi m'agrada més que no pas el que ja va tallat a daus)
- 3 ous durs
- 4 llaunes de tonyina
- Un o dos grapats de pinyons, al gust
- Sal, pebre, oli
- Mantega (per fer els pinyons, opcional)
- Maionesa per acompanyar


Elaboració:
1- Netegem les patates i les bullim amb la pell (a casa meva, d'això n'hem dit tota la vida "trunfes de bacó", jajaja, de veritat!). Posem una bona cullerada sopera de sal a l'aigua. Les retirem del foc quan estiguin: tarden uns 45 minuts o una hora. Per saber si ja estan, punxem amb una forquilla.

2- Escorrem les patates i les deixem refredar. Les pelem, les tallem a bocins irregulars i les posem sobre una safata. Salpebrem al gust i posem un raig d'oli (sense passar-nos).

3- Fem els ous durs: els posem en un cassó amb aigua freda i els posem al foc. Quan comencin a bullir comptem 10 minuts i els traiem del foc.

4- Saltegem els pinyons amb una mica de mantega. És opcional, la mantega el que fa és que quedin brillants. També ho podem fer amb unes gotes d'oli. Reservem els pinyons.

5- A la mateixa paella saltegem el bacon, tallat a bocins petits, fins que quedi cruixent.

6- Preparem l'amanida: posem la tonyina sobre les patates, els ous durs tallats a bocins, el bacon i els pinyons.

7- Servim i triomfem!!!

8- Ah, si volem acompanyem amb maionesa lleugera, per allò de les calories... ;-)

Notes:
- Es pot menjar freda o calenta, com més us agradi.
- Si la feu al migdia i us en sobra, la podeu saltejar a la paella per escalfar-la a la nit: boníssima!
- La versió "light": amb pernil salat enlloc de bacon. No substituirem les patates per enciam, ja que llavors deixarà de ser una amanida de patates i perdria tota la gràcia...


Llegir més...

diumenge, 17 de febrer del 2013

Pasta de full amb xocolata



Ja feia un mes que no publicava una recepta dolça: aquesta dieta m'està matant, jajajajaja! No, la veritat és que com que tinc tantes receptes dolces publicades, vull compensar una mica amb el salat, que a mi el que m'agrada és el pa amb tomàquet i pernil, els espaguetis i les patates de bossa ;-)

Doncs aquí teniu una recepta ben senzilla, que només necessiteu quatre ingredients i ben poc temps.

Ingredients:
- Dos rotllos de pasta de full
- Xocolata negra, amb llet o com us agradi (tot i que jo us recomano xocolata fondant o negra)
- Un ou per pintar
- Sucre glas

Elaboració:
1- Escalfem el forn a 200ºC.
2- Desenrotllem la massa de pasta de full que utilitzarem com a base i la posem a la safata de forn, sobre el mateix paper vegetal que porta. Podem utilitzar la massa sencera o partir-la per la meitat, segons la mida que vulguem
3- Tallem la xocolata amb un ganivet, a bocins ben petits. També podem utilitzar un ratllador, el que ens vagi millor.
4- Escampem la xocolata per sobre de la massa. Estirem l'altra massa i fem les incisions amb aquest aparell que veieu a la fotografia inferior. Si no en tenim, no passa res: podem utilitzar un ganivet, un tallador de fondant, el que se us passi pel cap.





5- Mullem les vores de la massa inferior amb aigua i posem a sobre l'altra, pressionant perquè s'enganxi. Amb una forquilla, podem marcar les vores perquè quedin segellades.
6- Pintem la pasta de full amb un ou batut.
7- Coem al forn durant uns 20 minuts, o fins que estigui daurat. Jo poso el calor només per baix i al final encenc el de dalt si veig que li falta una mica.
8- Empolvorem amb sucre glas i a gaudir! 

Llegir més...

diumenge, 10 de febrer del 2013

Pernil "dandy"



Hi ha receptes que són tan fàcils que un es pregunta: i com és que no se m'havia ocorregut abans?? Aquesta és una d'elles. Ja sabeu que m'agraden les receptes senzilles (bé, a vegades em complico la vida fent masses fermentades...). Doncs aquesta és una d'aquelles que, a més de ser "aplastantment fàcil", és un èxit assegurat, com la del strudel de poma, que ha estat una de les que més ha triomfat al blog!!

Aquest "pernil dandy" el vaig treure del Falsarius Chef, que amb la seva "cara dura" declarada, et sorprèn amb receptes com aquesta, que es preparen en un moment i quedes com un rei o una reina!

Ingredients:
- Pernil salat  tallat ben fi (si és ibèric ja és la bomba!)
- Bastonets de pa (jo els vaig comprar al Lidl, i van quedar molt bé perquè són bastant prims)
- Tomàquets xerri
- Oli d'oliva, sal, pebre negre

Elaboració:
1- Posem la base de tomàquets xerri, partits per la meitat, i els amanim amb un pessic de sal, pebre negre i oli.
2- Emboliquem els bastons de pa amb el pernil i els presentem sobre els tomàquets.
3- Preparem 6 o 7 bastons més, perquè ens n'hem menjat un grapat mentre ho preparàvem...

Llegir més...

diumenge, 3 de febrer del 2013

Puré de dos colors


Pffffffff, avui toca una recepta baixa en calories... Tenint en compte que les últimes receptes que he publicat són d'allò més potent, avui us en porto una light, molt light. Us he de confessar que jo encara no l'he fet a casa: la va fer la meva germana Emma, a qui dedico aquesta entrada (per ser la que sempre cuida de tots nosaltres: és la germana gran i a més infermera...). Va veure la recepta a la tele (la feia l'Arguiñano) i va quedar tan bonic i bo que vaig pensar que li faríem fotos i la publicaríem, encara que no ho hagués fet jo. Es tracta d'un puré "de dos colors", de bròquil i carbassa, però tot i que no ho he provat, segur que queda bé variant els ingredients (pastanaga enlloc de carbassa, carbassó enlloc de bròquil...).


Ingredients (per a 4-6 persones)

Per al puré de bròquil:
- Una bròquil
- 1 porro
- 1 carbassó
- 1 patata
- Sal, pebre

Per al puré de carbassa:
- 400 gr. de carbassa
- Una ceba tendra
- 2 pastanagues
- 1 patata
- Sal, pebre

Per la vinagreta:
- Un grapat de "kikos" (panís torrat, per mi el millor és MisterCorn)
- Una culleradeta (de postre) de curry
- Oli d'oliva, un pessic de sal

Elaboració:
1- Separem una miqueta de bròquil i una mica de carbassa i reservem (ho utilitzarem al final per decorar).
1- Preparem el puré de carbassa: posem aigua a bullir. Afegim els ingredients tallats a bocins i sal al gust (no posem pebre ara). Coem durant 15 minuts aproximadament. Retirem del foc i batem amb el "turmix". Corregim de sal si fés falta i afegim una mica de pebre.
2- Fem el mateix amb el puré de bròquil: posem tots els ingredients, també tallats a bocins (no us oblideu la sal) a bullir durant 15 minuts. Quan està fet, també triturem.
3- Mentre bullen els purés, anem preparant la vinagreta de panís: posem el grapat de "kikos" al morter i els piquem una mica. Afegim el curri i un bon raig d'oli. Barregem bé i reservem.
4- Tallem a bocins petits el bròquil que teníem reservat i tallem a quadrats la carbassa. En un cassó amb aigua bullint ho escaldem durant un minut.
5- Presentem el plat: aquí o bé haureu posat els purés en gerres o bé requerireu un ajudant. Aboquem els purés al plat al mateix temps, un per cada costat, tal com veieu a la imatge inferior. Decorem posant uns bocins de bròquil sobre la crema de carbassa i uns daus de carbassa sobre la crema de bròquil. Posem un rajolí de la vinagreta amb aquesta gràcia que ens caracteritza, jeje.



6- Una manera diferent de menjar verdura, no trobeu?

Llegir més...