Amanida de pebrots del piquillo, tonyina i ou

Jo signava ara mateix: tot l'any estiu!!

Bé, signava més aviat per tres mesos estiu i nou de primavera... Sí, molt millor!

I és que no em direu que no és pràctic poder menjar tot tipus d'amanides: les prepares abans, les menges fresques de la nevera, són ràpides, saludables... I així a la nit et pots menjar una hamburguesa o una pizza sense remordiments, jejeje.

A aquest plat li diem "l'amanida de la Paqui" perquè me la va passar ella. La Paqui és la dona del germà del Jesu. Sempre té solucions per a qualsevol cosa que necessitis, i a més té mil receptes que es preparen en un no res. 

Ingredients (per a 2 persones):

- 2 pots de pebrots del piquillo a tires

- 2 llaunes de tonyina

- 2 ous durs

- Oli d'oliva, sal, pebre

- 1 o 2 grans d'all

- Comí en gra o en pols

Elaboració:

1- Fem els ous durs: posem aigua freda en un cassó, afegim els ous i posem al foc. Quan comenci a bullir, baixem una mica el foc i els tenim 10 minuts. Els retirem del foc, els posem un moment sota l'aigua i els deixem refredar.

2- Escorrem els pebrots. Els posem en un bol i afegim la tonyina, una mica d'ou dur tallat a daus, la sal i el pebre (en poca quantitat)

3- En un morter fem una picada amb l'all i el comí (tant si el tenim en gra com en pols). Ho afegim a l'amanida.

4- Amanim amb una mica d'oli i decorem amb unes rodanxes d'ou dur.

Notes:

- No bulliu els ous durant més de 10 minuts, ja que fan una ombra gris-verdosa al voltant del rovell que, tot i que no implica res pel que fa al sabor, és desagradable a la vista.

- El comí és per a mi un sabor molt andalús. Crec que no n'havia menjat mai fins que vaig conèixer al Jesu, ja que la meva mare ni tan sols en té al rebost. Aneu amb compte amb la quantitat que en poseu, ja que té un sabor fort i es pot "menjar" ell tot sol la resta d'ingredients...

Llegir més...

Gofres!!!

"Si tens sandvitxera, tens gofrera".

Genial!

Aquest és el títol de l'entrada on vaig trobar la recepta per a fer gofres del bloc La cajita de recetas. Doncs sí, no cal que tingueu una gofrera: la sandvitxera és més que suficient per a fer-ne. En el meu cas els vaig fer amb aquesta forma perquè tinc una sandvitxera amb les plaques intercanviables (gofre, sandvitx i planxa - és del Culinarium i va genial) i a les fotos de més avall veureu que també tinc una donutera que l'utilitzo per a fer gofres enlloc de donuts... (ja sabeu que tinc certa afició a col·leccionar tot tipus d'aparell de cuina, excepte la Thermomix...)

Però no fa falta que us compreu ni una donutera ni una sandvitxera que faci gofres: podeu utilitzar la normal, o la que tingui forma de Bob Esponja, o de la Hello Kitty... Com podeu veure, la Silvia de La cajita de recetas ho ha fet amb la sandvitxera del Bob Esponja.

Ah, i una cosa, fer gofres és mooooooolt fàcil! Jo en faig un bon grapat i després els congelo. Quan ens ve de gust menjar-ne, els traiem del congelador i els posem directament al microones, a intervals de 30 segons, fins que queden amb una textura... uhhhmmmm... com acabats de fer!

Amb Nutella... els nostres preferits!

Ingredients (per a uns 6 gofres, depenent de la mida de la sandvitxera, jo ara sempre en faig el doble):

- 30 gr. de mantega

- 125 gr. de farina

- 1/2 sobre de llevat en pols tipus Royal

- 1 ou gran

- 100 ml. de llet

- 30 gr. de sucre

- 25 ml. d'aigua

Per acompanyar: 

- Nutella o Nocilla, melmelada, nata... 

Elaboració:

1- Desfem la mantega al microones i la reservem perquè vagi refredant.

2- En un bol mesclem la farina, el sucre i el Royal. Hi afegim l'ou i barregem. Com que veureu que es fa una pasta que costa molt remenar, comencem a afegir la llet poc a poc (jo ho faig primer amb una cullera i després segueixo amb una batedora manual - o elèctrica, depenent de la pressa...). És important que es vagin desfent els grumolls.

3- Incorporem la mantega i seguim barrejant.

4- Finalment anem afegint l'aigua i mesclem bé.

Podeu batre amb una batedora manual o amb l'elèctrica si us queden grumolls

5- Deixem reposar la massa 30 minuts a la nevera i ja es pot utilitzar. També la podem fer el dia abans i la deixem tota la nit a la nevera.

6- Endollem la sandvitxera, posem una petita quantitat de massa (no us passeu, que sortirà del motlle, aneu provant) i els feu durant uns 2-3 minuts. Si veieu que de dalt encara no estan, els podeu girar.

7- Es poden servir am melmelada, nata muntada, nutella o nocilla...

Llegir més...

"Bicis" de pasta amb espinacs, panses i pinyons

Ja sóc triatleta: faig natació, vaig a córrer... i aquí tenim la bici, jajaja! Només em faltaria això, anar en bici... Que també faig ioga, i amb aquestes tres disciplines de moment ja en tinc prou... ;-)

I per fer esport, aquest plat és ideal. A més d'estar deliciós, és d'allò més complet (de fet, és de l'estil de l'arròs amb espinacs i ous que vaig publicar fa poc més d'un any): hidrats de carboni de la pasta; proteïnes, olis essencials i minerals dels pinyons; fibra, antioxidants i potassi de les panses; vitamines del grup B i minerals del formatge; i fibres, vitamines, minerals i no sé quantes propietats més dels espinacs.

Ara bé, també us he d'avisar que si esteu a dieta, deixeu a banda els pinyons, les panses, les bicicletes, el formatge i us mengeu només els espinacs... És broma: si esteu a dieta, prescindiu del formatge o en poseu molt poc, no hi poseu pinyons i no us mengeu un plat fins dalt. Vinga, a la cuina a preparar la recepta!

Ingredients (per a quatre persones):

- 400 gr. (jo sempre en poso de més...) de "bicicletes", o la pasta que més us agradi

- 300 o 400 gr. d'espinacs frescos

- 2 grans d'all

- 2 o 3 c/s* de pinyons

- 2 o 3 c/s de panses

- Un gotet de moscatell (jo hi he posat mistela)

- 50 ml de llet

- 6 c/s de formatge parmesà (jo hi he posat parmesà i emmental, i a l'ample...)

- Sal, pebre, oli d'oliva

* c/s - cullerada sopera

Elaboració:

1- Posem a macerar les panses amb el moscatell en un bol.

2- Bullim els macarrons amb aigua abundant i sal, segons indiqui el fabricant. Escorrem i reservem.

3- En una paella, torrem els pinyons amb unes gotes d'oli (compte que es cremen ràpid). Reservem.

4- A la mateixa paella, saltegem els alls, que haurem tallat a làmines. Afegim després els espinacs i un pessic de sal. Coem durant uns 3 o 4 minuts, remenant de tant en tant.

5- Afegim les panses, el moscatell (o mistela), i deixem coure un parell de minuts.

6- Afegim la llet i una mica de pebre.

7- Passats un parell de minuts, apaguem el foc i incorporem els pinyons que teníem reservats i un parell de cullerades de formatge parmesà. Rectifiquem de sal si convé i ho remenem tot bé.

8- Barregem amb la pasta. Ho posem en una safata apta per al forn, afegim formatge al gust i gratinem uns minuts al forn.

Notes:

- Les bicicletes són de la marca Gallo, i les vaig trobar al Lidl, tot i que suposo que les venen a qualsevol supermercat.

- La recepta la vaig treure de la Dolorss, que fa temps que segueixo. Ella va utilitzar macarrons rústics en lloc de bicis.

Llegir més...

Cotton soft Japanese cheesecake (pastís de formatge esponjós!)

Aiiiiiiii... quina cosa més boooooona!!! Recordeu el Cheesecake? Fet amb 900 gr. de Philadelphia (...). Mira que està deliciós, amb aquelles galetes digestive a la base i la melmelada de maduixes... Doncs aquest m'agrada més!! Perquè és esponjós, impressionant! Aquest pastís de formatge és la rèplica casolana (molt millor, evidentment) d'aquells mini pastissos de formatge que venen als supermercats. I té aquest nom tan genial: "Cotton soft Japanese cheesecake" o, el que ve a ser el mateix, "pastís de formatge esponjós que deu ser típic al Japó o igual no"... La recepta l'he tret del bloc Cupcakelosophy de la Davinia, que sempre prepara uns dolços boníssims...

Aquest pastís es fa al forn al bany maria, així que heu de tenir en compte que necessitareu una safata que sigui apta per al forn que omplireu d'aigua i dins hi posareu el motlle amb el pastís.

Una altra cosa important és que si el feu quan teniu convidats, l'heu de preparar el dia abans, ja que necessita unes quantes hores de repòs (i al final va millor perquè el dia del dinar/sopar ja tens el postre fet).

Les cireres me les va regalar la meva germana Emma "perquè fés algun postre", jeje

Ingredients per un motlle d'uns 22cm (veure notes al final):

- 140 gr. de sucre

- 6 clares d'ou

- 6 rovells d'ou

- 1/4 c/p de cremor tàrtar (veure notes al final)

- 50 gr. de mantega

- 250 gr. de formatge tipus Philadelphia. Igual que la Davinia, jo vaig utilitzar Mascarpone.

- 100 ml de llet

- 60 gr. de farina de rebosteria (per ex. la "harina bizcochona" del Mercadona) o farina normal

- 20 gr. de Maizena (farina de blat de moro)

- 1/4 c/p de sal

Per decorar:
- Cireres en almívar, melmelada de maduixes... el que més us agradi.

* c/p cullerada de postre

Elaboració:

1-  Escalfem el forn a 160ºC.

2- En un cassó posem la mantega a daus, el formatge i la llet. Ho posem a foc baix i remenem sense parar fins que s'hagi desfet tot. Una altra opció (per assegurar-nos que no se'ns cremi) és fer-ho al bany maria, però jo no tinc paciència i prefereixo fer-ho així. Si aneu amb compte, no tindreu cap problema. 

3- Una vegada estigui tot desfet, retirem del foc i deixem refredar. Ho podem canviar de bol perquè es refredi més ràpid.

4- Mentre esperem que es refredi, muntem les clares a punt de neu: les posem en un bol i batem. Quan comencen a fer espuma, afegim el cremor tàrtar (o el suc de llimona) i seguim batent. Quan comencen a estar més consistents, anem afegint el sucre poc a poc (una cullerada sopera cada 15 segons, fins acabar-lo). Seguim batent fins que quedin "stiff peaks", que no és més que el que veieu a la foto següent: les clares ben dures (si doneu la volta al bol, no cauran a terra):

5- Quan el formatge, llet i mantega ja estan freds, afegim la farina, els rovells, la Maizena i la sal. Ho mesclem bé amb una batedora (de mà o elèctrica).

6- És el moment d'afegir les clares a punt de neu a la mescla anterior: amb molt de compte, les afegim en dues o tres vegades, remenant amb una espàtula de silicona, amb moviments circulars i de baix cap a dalt.

7- Mentrestant, posem aigua a bullir en un cassó (per al bany maria).

8- Preparem el motlle: el folrem per dintre amb paper vegetal, assegurant-nos que surti per dalt per quan el pastís pugi. Podeu untar el motlle amb una mica de mantega perquè el paper s'enganxi (jo utilitzo esprai antiadherent de rebosteria).

9- Posem la safata per al bany maria al forn. A sobre hi posem el motlle amb el pastís i afegim l'aigua bullint (a la safata clar, no al pastís, jajaja!). 

10- Fornegem durant una hora i mitja aproximadament. En el meu cas, com que vaig utilitzar dos motlles, amb 40 minuts en vaig tenir prou. Com sempre, vaig posar calor per baix i els últims 5 minuts també per dalt. El truc per saber si està cuit és punxar amb un escuradents. Si utilitzeu un motlle com el de la Davinia (de 22cm) el temps s'aproparà al que diu ella (una hora i mitja aprox.), però si feu dos pastissos més petits, amb la meitat de temps en tindreu prou. Si l'aigua s'evapora, en podeu afegir més, prèviament escalfada.

11- Feta la prova de l'escuradents, apaguem el forn, obrim una mica la porta i deixem refredar. No podem treure el pastís del forn fins que no estigui fred del tot!! (2 o 3 hores).

12- Quan estigui fred del tot, el posem a la nevera, tapat amb paper film, i el deixem reposar unes 6 hores.

13- Quan ja no ens quedin ungles (ens les haurem menjat totes d'un atac de nervis esperant que el pastís estigui...) ja ens el podem cruspir!

Es conserva uns 5 dies a la nevera.

Diu la Davinia.

Perquè no ho he pogut comprovar: a casa dura un dia i mig com a màxim... i som dos! ;-)

Notes:
- He fet dues vegades el pastís: una utilitzant un motlle de 18cm i un altre rectangular (aquest últim em va quedar massa baix...) i un altre dia vaig tornar a utilitzar el motlle de 18cm i unes flameres individuals.

- Si no teniu cremor tàrtar no passa res, poseu-hi unes gotes de suc de llimona. El cremor tàrtar s'utilitza per estabilitzar les clares quan les muntem a punt de neu i el podeu trobar en botigues de rebosteria.

- Si utilitzeu un motlle desmuntable, l'haureu de folrar per fora amb paper d'alumini perquè no hi entri aigua quan el poseu al bany maria.

Llegir més...