Cotton soft Japanese cheesecake (pastís de formatge esponjós!)

Aiiiiiiii... quina cosa més boooooona!!! Recordeu el Cheesecake? Fet amb 900 gr. de Philadelphia (...). Mira que està deliciós, amb aquelles galetes digestive a la base i la melmelada de maduixes... Doncs aquest m'agrada més!! Perquè és esponjós, impressionant! Aquest pastís de formatge és la rèplica casolana (molt millor, evidentment) d'aquells mini pastissos de formatge que venen als supermercats. I té aquest nom tan genial: "Cotton soft Japanese cheesecake" o, el que ve a ser el mateix, "pastís de formatge esponjós que deu ser típic al Japó o igual no"... La recepta l'he tret del bloc Cupcakelosophy de la Davinia, que sempre prepara uns dolços boníssims...

Aquest pastís es fa al forn al bany maria, així que heu de tenir en compte que necessitareu una safata que sigui apta per al forn que omplireu d'aigua i dins hi posareu el motlle amb el pastís.

Una altra cosa important és que si el feu quan teniu convidats, l'heu de preparar el dia abans, ja que necessita unes quantes hores de repòs (i al final va millor perquè el dia del dinar/sopar ja tens el postre fet).

Les cireres me les va regalar la meva germana Emma "perquè fés algun postre", jeje

Ingredients per un motlle d'uns 22cm (veure notes al final):

- 140 gr. de sucre

- 6 clares d'ou

- 6 rovells d'ou

- 1/4 c/p de cremor tàrtar (veure notes al final)

- 50 gr. de mantega

- 250 gr. de formatge tipus Philadelphia. Igual que la Davinia, jo vaig utilitzar Mascarpone.

- 100 ml de llet

- 60 gr. de farina de rebosteria (per ex. la "harina bizcochona" del Mercadona) o farina normal

- 20 gr. de Maizena (farina de blat de moro)

- 1/4 c/p de sal

Per decorar:
- Cireres en almívar, melmelada de maduixes... el que més us agradi.

* c/p cullerada de postre

Elaboració:

1-  Escalfem el forn a 160ºC.

2- En un cassó posem la mantega a daus, el formatge i la llet. Ho posem a foc baix i remenem sense parar fins que s'hagi desfet tot. Una altra opció (per assegurar-nos que no se'ns cremi) és fer-ho al bany maria, però jo no tinc paciència i prefereixo fer-ho així. Si aneu amb compte, no tindreu cap problema. 

3- Una vegada estigui tot desfet, retirem del foc i deixem refredar. Ho podem canviar de bol perquè es refredi més ràpid.

4- Mentre esperem que es refredi, muntem les clares a punt de neu: les posem en un bol i batem. Quan comencen a fer espuma, afegim el cremor tàrtar (o el suc de llimona) i seguim batent. Quan comencen a estar més consistents, anem afegint el sucre poc a poc (una cullerada sopera cada 15 segons, fins acabar-lo). Seguim batent fins que quedin "stiff peaks", que no és més que el que veieu a la foto següent: les clares ben dures (si doneu la volta al bol, no cauran a terra):

5- Quan el formatge, llet i mantega ja estan freds, afegim la farina, els rovells, la Maizena i la sal. Ho mesclem bé amb una batedora (de mà o elèctrica).

6- És el moment d'afegir les clares a punt de neu a la mescla anterior: amb molt de compte, les afegim en dues o tres vegades, remenant amb una espàtula de silicona, amb moviments circulars i de baix cap a dalt.

7- Mentrestant, posem aigua a bullir en un cassó (per al bany maria).

8- Preparem el motlle: el folrem per dintre amb paper vegetal, assegurant-nos que surti per dalt per quan el pastís pugi. Podeu untar el motlle amb una mica de mantega perquè el paper s'enganxi (jo utilitzo esprai antiadherent de rebosteria).

9- Posem la safata per al bany maria al forn. A sobre hi posem el motlle amb el pastís i afegim l'aigua bullint (a la safata clar, no al pastís, jajaja!). 

10- Fornegem durant una hora i mitja aproximadament. En el meu cas, com que vaig utilitzar dos motlles, amb 40 minuts en vaig tenir prou. Com sempre, vaig posar calor per baix i els últims 5 minuts també per dalt. El truc per saber si està cuit és punxar amb un escuradents. Si utilitzeu un motlle com el de la Davinia (de 22cm) el temps s'aproparà al que diu ella (una hora i mitja aprox.), però si feu dos pastissos més petits, amb la meitat de temps en tindreu prou. Si l'aigua s'evapora, en podeu afegir més, prèviament escalfada.

11- Feta la prova de l'escuradents, apaguem el forn, obrim una mica la porta i deixem refredar. No podem treure el pastís del forn fins que no estigui fred del tot!! (2 o 3 hores).

12- Quan estigui fred del tot, el posem a la nevera, tapat amb paper film, i el deixem reposar unes 6 hores.

13- Quan ja no ens quedin ungles (ens les haurem menjat totes d'un atac de nervis esperant que el pastís estigui...) ja ens el podem cruspir!

Es conserva uns 5 dies a la nevera.

Diu la Davinia.

Perquè no ho he pogut comprovar: a casa dura un dia i mig com a màxim... i som dos! ;-)

Notes:
- He fet dues vegades el pastís: una utilitzant un motlle de 18cm i un altre rectangular (aquest últim em va quedar massa baix...) i un altre dia vaig tornar a utilitzar el motlle de 18cm i unes flameres individuals.

- Si no teniu cremor tàrtar no passa res, poseu-hi unes gotes de suc de llimona. El cremor tàrtar s'utilitza per estabilitzar les clares quan les muntem a punt de neu i el podeu trobar en botigues de rebosteria.

- Si utilitzeu un motlle desmuntable, l'haureu de folrar per fora amb paper d'alumini perquè no hi entri aigua quan el poseu al bany maria.